• El ‘Nautilus Lab’ funciona com un orgue aquàtic i està concebut com una instal•lació sonora
• El jurat ha destacat la singularitat i atractiu d’un projecte interactiu que reformula la idea del directe associant-lo a una instal•lació artística
• El premi està dotat amb 10.000 euros, convertint-lo en el premi musical més important del país

El projecte ‘Nautlius Lab’ del compositor i pianista Xavier Lloses ha estat el guardonat amb el Premi Puig-Porret 2013 que s’ha lliurat durant la Festa de Celebració dels 25 anys del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV). El premi, que distingeix el millor projecte de creació musical, té l’objectiu de facilitar la producció d’un espectacle de música en directe que s’estrenarà en la següent edició del MMVV. Atorgat per la Fundació Puig-Porret, manté la dotació econòmica de 10.000 euros, convertint-lo en el premi musical més important del país.
Aquest és el segon any que el premi s’atorga a un projecte de creació musical amb l’objectiu que s’estreni l’any següent al MMVV. L’any passat la guanyadora va ser la Maria Coma amb el seu treball basat en la creació d’un piano-celesta de la família d’instruments Baschet, projecte que es presentarà per primer cop el divendres 13 a les 22h al Teatre L’Atlàntida.
Enguany, Xavier Lloses (idea) i David Sarsanedas (realització) van presentar un projecte per crear un nou instrument que funciona de manera autònoma com a instal•lació sonora i on tothom hi te accés per tocar-lo i gaudir-ne.

El projecte guanyador
Es tracta d’un instrument compost per 48 tubs de metacrilat d’una alçada de dos metres i un diàmetre de 12cm. Està dissenyat per ocupar tot l’espai d’una sala com si es tractés d’un bosc on el públic pot passejar-se entre els cilindres contemplant-los i escoltant-los.

Cadascun d’aquests recipients conté diferents proporcions d’aigua, un tub de silicona i un petit compressor que envia aire al fons del tub de manera que, les bombolles pugen cap a la superfície travessant tota l’aigua del cilindre. En el moment que les bombolles exploten a la superfície emeten un so, l’altura del qual és proporcional al volum de l’aigua i a l’alçada del tub.

Cadascun dels cilindres s’activa des d’un teclat controlat per 48 tecles, tantes com cilindres. En el moment que es prem una tecla s’encén el compressor corresponent enviant l’aire dins del cilindre i, conseqüentment, les bombolles surten cap a la superfície. Al mateix temps, una bombeta ubicada a la part inferior del cilindre s’encén il•luminant les bombolles i creant un efecte visual que acompanya l’hipnòtic so de les bombolles i que permet identificar, ràpidament, quin cilindre està sonant.

La instal•lació sonora també permet que, mentre ningú toqui el teclat que controla els tubs, l’instrument entri en un mode autònom controlat per un arduino i un petit ordinador. Aquest mode consta de 99 patrons melòdics i rítmics pre-seqüenciats que, sota un random, van passant d’un patró a un altre de manera aleatòria creant successions i combinacions rítmiques i melòdiques noves. L’oient i l’espectador sempre tindran la sensació d’estar davant d’una peça infinita, sense repeticions.

A l’haver-se concebut l’instrument com una instal•lació, aquesta podrà ser itinerant entre sales d’exposicions, mostres d’art sonor o festivals de música. El públic sempre en tindrà accés per poder contemplar i escoltar l’instrument, així com per tocar-lo i utilitzar-lo per gravacions i projectes personals.

El concert-espectacle
El concert, que s’estrenarà a la propera edició del MMVV, consistirà en l’elaboració d’una peça-espectacle d’una hora de durada on s’exploraran totes les possibilitats de l’instrument i, al mateix temps, s’hi combinaran instruments acústics repartits enmig del bosc de cilindres.
La idea inicial per l’acompanyament instrumental durant el concert es composa d’un quartet de corda i un vibrafonista percussionista.

La decisió del jurat
El veredicte s’ha fet públic aquest dimecres durant la Festa de celebració dels 25 anys del MMVV. El jurat ha escollit el projecte de Xavier Lloses entre els 18 projectes presentats i n’ha destacat la singularitat i atractiu d’aquest projecte que proposa una reformulació de la idea del directe, associant-lo a una instal•lació artística que també treballa de manera autònoma i que convida l’espectador a participar-hi. El jurat ha ressaltat també les possibilitats que obre aquest projecte per considerar els espais d’art contemporani com a espais d’exhibició de música en directe, i ha valorat la trajectòria del músic, sempre amb voluntat d’innovació i assumint riscos en els seus projectes i propostes que l’hi han merescut el reconeixement per part de la professió.

El jurat, que ha pres la decisió de forma unànime, ha estat format per Jaume Antich (director d’Atrium Viladecans), Nando Cruz (periodista), Ramon Ferrer (responsable de programació de l’Atlàntida de Vic), Jordi Gratacós (president d’ARC: Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya), Alberto Guijarro (Director de la Sala Apolo de Barcelona i codirector del Festival Primavera Sound), Consol Sáenz (periodista), juntament amb la direcció artística del MMVV, Marc Lloret i Oriol Roca.

Xavier Lloses
Es defineix a si mateix com a compositor, antipianista i terrorista sonor. Xavier Lloses és un artista multidimensional, eclèctic i polivalent, que desenvolupa la seva activitat a sales d’exposicions, mostres d’art sonor i diversos escenaris. Amb més de 12 àlbums publicats sota el seu nom, compagina la tasca de pianista arreglant i produint per artistes com Jaume Sisa, Gerard Quintana, Eduard Canimas i Marina Rossell.
Lloses també realitza remix per a artistes com Anorak, Monoceros, Umpah-pah o el trio Electrotoylets versionant clàssics folklòrics catalans en 8 bits amb qui han desconcertat al públic del Sónar, i d´Europa i Àsia.
Ha composat per filmetratges, obres de dansa i teatre amb directors com Oriol Broggi, Àlex Rigola, Lluís Danés i per les companyies Dagoll Dagom i Deambulants.
Membre de diverses bandes de música improvisada i experimental com “Kandinsky playing Tetris”, “S´acobla” amb Nico Roig, i d´altres àmbits com el pop amb “Vladimir”, house amb “Lumière”, l´electrònic de “Flüor”, o el tecno poètic d`“Andromina”.
Ha col•laborat amb una llarga llista d´artistes com David Linx, Lax´n busto, Josep Thío,
Suburbano, the Unfinish Simpathy, Madee, Mazoni, Jordi Guardans, o el flautista Mohamed Beddiar, entre d’altres.
Xavier Lloses també és fundador de l´Escolania de la Quadratura del Cercle.
Actualment realitza l´espectacle “Despertaferro”, amb David Sarsanedas, concert per campanar i electrònica.

David Sarsanedas
Membre de l’Orchestra Fireluche, grup de música que, des del 2002, treballa a partir de l’ús d’instruments de joguina, inversemblants i clàssics, i amb qui ha editat els discs “D’un llonguet un pa de quilo” (2011), “Ja veurem per què però hi ha moltes coses inexplicables” (2006) i “Orchestra Fireluche” (2003). Amb aquesta composició també ha publicat el llibre CD amb software interactiu “Eines de sons inexplicables” (2008); ha produït els espectacles “Ja veurem” (2009), “Música invisible” (2007) i “El circ de la sardina de joguina” (2004), i ha creat diverses bandes sonores per espectacles de dansa, titelles, clown i teatre.
David Sarsanedas pertany als Luthiers Drapaires, col•lectiu multidisciplinar vinculat a l’associació cultural Telenoika de Barcelona amb qui, des de 2008, es dedica al reciclatge creatiu de deixalles tecnològiques; al disseny d’instal•lacions interactives, i ofereix tallers de construcció d’instruments audiovisuals a partir de material electrònic recuperat i concerts d’autòmats.
També forma part de Màpping fet a mà, equip vinculat al grup Playmodes i dedicat a la creació d’espectacles de màpping de gran format a partir de la intervenció directa de nens, nenes i persones sense experiència en el món de l’art digital.
Membre de l’equip de programació del Festival d’Art Digital i Electrònica de La Cellera de Ter (FADE) i del LabEscolad’Art del Pasteral (LabEDAP), festival i escola respectivament dedicats, des del 2009, a la vinculació entre ciència, tecnologia i creació artística.