El Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) i el Taller de Músics han ofert avui a la premsa especialitzada un avançament de “Cants Oblidats. El llegat dels cantadors gitanos catalans”, premi Puig-Porret 2014. Aquesta coproducció entre el Mercat i el Taller s’estrenarà el 18 de setembre a l’Auditori l’Atlàntida en el marc de la 27a edició del MMVV. “Cants Oblidats” recupera per al gran públic una tradició musical desconeguda, els cants flamenc i aflamencats de la comunitat gitana catalana, amb modalitats pròpies com el tanguillo català, i presenta una joia vocal desconeguda, Joan Clota ‘Nen’. La formació estarà integrada per Joan Clota ‘Nen’ (cant), El Perla (guitarra), Agustí Espín (baix), i Paco de Mode (percussions).
El premi Puig-Porret al Millor Projecte de Creació Musical, dotat amb 10.000 euros, està obert a grups i artistes professionals catalans i/o residents a Catalunya, que poden presentar les seves propostes fins el proper 5 de setembre, en qualsevol estil tret de la música clàssica. L’import del premi es destina a finançar la creació, producció i posada en escena del millor projecte d’espectacle de música en directe, que s’estrena en l’edició següent del Mercat.
En les tres darreres edicions del MMVV, el Puig-Porret ha premiat les següents propostes:
2012 Maria Coma, amb la creació d’un piano-celesta de la família d’instruments Baschet, la composició d’un concert al seu voltant i l’enregistrament d’un disc.
2013 Xavi Lloses, amb el projecte Nautilus Lab, una instal·lació sonora que consisteix en un orgue construït amb 48 tubs de metacrilat que contenen diferents proporcions d’aigua, controlats per un teclat amb tantes tecles com tubs.
2014 Taller de Músics, amb el projecte de creació i recerca sobre ‘Cants Oblidats. El llegat dels cantadors gitanos catalans’.
El premi es lliura des de 1996 i des de fa tres anys reconeix projectes musicals, en lloc d’artistes guardonats directament per la crítica, com s’havia fet tradicionalment.
La fundació privada Puig-Porret es dedica a tasques ciutadanes d’assistència social, beneficència i promoció de la cultura.
Des del segle XIX, el flamenc ha trobat a Catalunya un dels seus escenaris de referència, però també un cert bressol de creació i formes de cant pròpies, sovint en llengua catalana, situat en les comunitats gitanes catalanoparlants del país. Avui encara queden en actiu els hereus d’algunes nissagues familiars gitano-catalanes conegudes per les seves habilitats cantores, que són capaços d’interpretar per igual cants més canònics i d’altres de més heterodoxes. Alguns d’aquests es troben al barri d’Hostafrancs de Barcelona.
“Cants Oblidats” posa en valor aquestes modalitats específiques de cant, i reivindica la validesa de la llengua catalana per al cant flamenc, aflamencat o melismàtic en general. Per això la producció escènica conté tant cants considerats canònics com perifèrics, però tots interpretats en català, la qual cosa posa en entredit els tabús imperants en l’àmbit flamenc sobre l’ús de llengües que no siguin la castellana i exerceix de revulsiu per a propostes similars.
