Catalunya és un festival. Un festival de festivals. Des de maig fins a setembre, l’agenda és inabastable, l’oferta és amplíssima i diversa… o potser, no tant.
Si fa uns anys es podia dibuixar un itinerari de festivals per gaudir d’un estiu de música en directe en diferents llocs del territori i amb una oferta artística variada, avui dia aquesta darrera condició no està tan clara. Dóna la sensació que es repeteixen molts noms, que existeix un patró de programació amb els artistes que han de ser-hi. Vaja, que el risc en la programació no forma part de les principals premisses del negoci.
D’una altra banda, que puguem gaudir d’una gran quantitat d’esdeveniments musicals hauria de ser motiu de celebració, però planteja dubtes quan aquesta oferta provoca que alguns d’ells no sobrevisquin i que d’altres ho facin amb moltes dificultats. Hi ha lloc per tots? Tots els festivals compleixen una funció?
Reunir una programació coherent i atractiva, amb un equip tècnic òptim i amb uns serveis a l’alçada del volum de l’esdeveniment, no és fàcil. Llançar-se a produir un festival, de les dimensions que siguin, representa una responsabilitat tant de cara al públic, com de cara als artistes.
L’èxit d’un festival és que totes dues parts puguin gaudir de l’experiència del directe en les millors condicions, però, segurament, també rau en la personalitat i el segell propi del mateix.
Festivals a Catalunya
Generalitat de Catalunya
Festivals musicals d’estiu a Catalunya (juny- agost)
Els Matins de TV3
